Si us diem que no penseu en un elefant blanc, què és el primer en què penseu? Exacte! En un elefant blanc!
Per aquest motiu, desmentir bulos no és una bona estratègia per erradicar-los o per educar a la ciutadania. El que acabem fent, sense voler-ho, és reforçar-los i acceptar que aquell missatge fals és el punt de partida del nostre debat. I això no ho volem, volem marcar nosaltres l’agenda i el debat partint de fets reals i en vistes a garantir els drets humans. Per això, les organitzacions que treballem per a la Justícia Global necessitem narratives alternatives per poder sensibilitzar de veritat i des d’un altre punt de partida.
No us passa que sovint arribem només a les persones que ja estan convençudes? No creieu que així reforcem la polarització entre un “ells els dolents” i “nosaltres els bons”? Necessitem arribar a la majoria de la ciutadania establint un diàleg des d’allò que tenim en comú i ens uneix i no des de la superioritat moral o la inundació de continguts tècnics que simplement envien el missatge que la resta són ignorants i nosaltres no. Per això parlem de noves narratives o narratives alternatives, són formes de comunicar diferents que ens permeten assolir millors resultats per a les nostres campanyes i que parteixen de la psicologia, el coneixement profund del context social, les tendències i les emocions. I alhora, no deixa de banda tota la informació objectiva que sosté els nostres arguments, però tenint clar que el punt de partida per establir un diàleg és la connexió emocional, basant-nos en allò que tenim en comú amb la nostra audiència. A més a més, també assumeix que un missatge no serveix per a tothom, i que cal adaptar-lo per poder arribar a públics diferents.
I per acabar, el més emocionant de tot plegat és que quan fem ús de les narratives alternatives ens permetem ser més creatives i fer ús de l’art i l’humor són estratègies extremadament potents que tenim a l’abast i fem servir massa poc sovint. Ens hi posem?
