Què és això de les noves narratives?

Si us diem que no penseu en un elefant blanc, què és el primer en què penseu? Exacte! En un elefant blanc!

Per aquest motiu, desmentir bulos no és una bona estratègia per erradicar-los o per educar a la ciutadania. El que acabem fent, sense voler-ho, és reforçar-los i acceptar que aquell missatge fals és el punt de partida del nostre debat. I això no ho volem, volem marcar nosaltres l’agenda i el debat partint de fets reals i en vistes a garantir els drets humans. Per això, les organitzacions que treballem per a la Justícia Global necessitem noves narratives per poder sensibilitzar de veritat.

No us passa que sovint arribem només a les persones que ja estan convençudes? No creieu que així reforcem la polarització entre un “ells els dolents” i “nosaltres els bons”? Necessitem arribar a la majoria de la ciutadania establint un diàleg des d’allò que tenim en comú i ens uneix i no des de l’assenyalament o la inundació de continguts tècnics que simplement envien el missatge que la resta són ignorants i nosaltres no. Per això parlem de noves narratives, són noves formes de comunicar que ens permeten assolir millors resultats per a les nostres campanyes i que parteixen de la psicologia, el coneixement profund del context social, les tendències i les emocions. I alhora, no deixa de banda tota la informació objectiva que sosté els nostres arguments, però tenint clar que el punt de partida per establir un diàleg és la connexió emocional, basant-nos en allò que tenim en comú amb la nostra audiència. I el més emocionant de tot plegat és que quan fem ús de les noves narratives ens permetem ser més creatives i fer ús de l’art i l’humor són estratègies extremadament potents que tenim a l’abast i fem servir massa poc sovint. Ens hi posem?