A les trobades familiars, últimament hem sentit unes quantes vegades la frase “les feministes es passen”. Si abans als dinars familiars es parlava de les vacances, les feines i de futbol, ara s’ha incorporat un nou punt a l’agenda: els feminismes. “Passar-se” ens ha servit d’alguna cosa, ens hem introduït a l’agenda pública i a les tertúlies de sobretaula. Saber per què una bona part de la població considera que “les feministes es passen” ens pot donar pistes per on seguir avançant.
- Perquè els canvis generen resistències
Tothom qui ha jugat al Catan o a qualsevol joc de taula competitiu sap que no vol perdre terreny, equival a perdre poder. Amb el patriarcat succeeix el mateix. Segles de privilegi masculí no cauen sense resistències de qui hi té més a perdre. Davant de l’avenç del feminisme, una estratègia de defensa de qui té el poder és acceptar certes victòries (poc nocives) i frenar les que realment suposen una pèrdua real de poder. Per frenar-ho, pot seguir moltes estratègies. Sent les més comunes la desacreditació, considerar-ho una exageració o una rebequeria d’unes quantes histèriques. Totes aquestes resistències s’articulen de forma conscient i també inconscient, des d’actituds diàries i comentaris en els dinars familiars fins a frenar reformes de lleis i evitar el disseny de polítiques públiques equitatives.
- Per por a allò desconegut
Hi ha una reacció molt legítima que és la por a allò desconegut. Els feminismes hem fet molt bona feina analitzant què no ens funciona però tenim molta feina encara per imaginar com seria una societat més feminista i aprendre-ho a explicar. Hi ha una bona part de la ciutadania que segurament estaria d’acord amb moltes de les nostres demandes però necessitem saber com explicar-les perquè la il·lusió sobrepassi la por. Com sempre hem fet, cal més pedagogia per arribar a les persones no convençudes i contundència contra els antifeministes declarats.
- Perquè demanem la lluna
I sí, us donarem la raó, sovint sembla que demanem la lluna o que parlem de coses incomprensibles. Cap lluita ha aconseguit mai el 100% d’allò que demanava i, per tant, hem d’apuntar alt per guanyar els mínims que ens mereixem. No només per assolir un mínim de resultats, sinó perquè la lluita pel relat també és important. Si la generació anterior va lluitar pel divorci, no fa gaire pel matrimoni homosexual, avui, les joves, estan parlant i construint una nova forma més lliure de viure la sexualitat on moltes més opcions hi tenen cabuda. Potser avui no aconseguim tot allò de què parlem però obrim la porta a pensar, debatre i parlar sobre nous termes i un nou món de possibles que potser, en el futur, s’acabarà assolint.
- Per desconeixement i desinformació
Si a vegades sembla que parlem un idioma desconegut, és fruit de la manca de coneixement que existeix sobre la trajectòria de la lluita feminista a casa nostra (i a tot el món). És gairebé incomprensible com podem tenir tan poc coneixement de tots els moviments socials que han articulat el món com el coneixem avui en dia i que ens han atorgat drets que donem per assumits. Sabem ben poc dels debats i les lluites que es van dur a terme i sovint ens trobem repetint debats que fa segles que duren. Ens sorprèn escoltar tan sovint frases com “ui no! jo no sóc feminista! Però crec que les dones haurien de tenir el mateix salari que els homes, o les baixes de maternitat són insuficients…”. En algunes persones sorgeix un rebuig a autodefinir-se com a feminista i aquest desconeixement sobre què estem lluitant els feminismes limiten moltes noves aliances que podríem construir.
- Perquè hi ha debats mediàtics i lluites invisibilitzades
Hi ha debats que esdevenen mediàtics perquè són més fàcils de desacreditar o permeten dividir el moviment més fàcilment. Que es posi el focus en el llenguatge no sexista, que genera tants debats acalorats, i que no es posi en les condicions laborals de les dones migrants, té una raó de ser. La primera lluita fàcilment permet que se’ns titlli d’exagerades i “d’estar-nos passant” i és una bona diana per desacreditar-nos. En canvi, l’altre debat radica directament en relacions de poder molt complexes, fa referència als drets de les invisibilitzades i ens posa a tota la ciutadania en el punt de mira. I això no és mediàtic, però la nostra feina consisteix en fer que ho sigui. Una de les principals fites dels feminismes és que volem iguals drets per a totes i en especial, per les qui en tenen menys
