La sororitat serà feminista o no serà

Sororitat a vegades s’entén com a sinònim d’amistat entre dones però, en molts casos, s’obvia que aquesta amistat neix de l’aliança que teixim quan ens adonem de les opressions que vivim, els drets que se’ns vulneren i de la necessitat d’unir-nos per reivindicar-los.

Sororitat és una d’aquelles paraules que cal escriure de manera urgent a la llista dels conceptes a ser repolititzats, reapropiats i revindicats des de les pràctiques feministes. A l’article “La sororitat no es paga“, l’Elisabet reflexionava sobre com en l’era del capitalisme lila, les reivindicacions feministes han perdut càrrega política i en molts casos han esdevingut reclams publicitaris. Davant d’aquesta realitat, pensem que cal atendre de manera urgent la necessitat de reivindicar la sororitat des dels feminismes per retornar-li el seu potencial de transformació.

Sororitat a vegades s’entén com a sinònim d’amistat entre dones però, en molts casos, s’obvia que aquesta amistat neix de l’aliança que teixim quan ens adonem de les opressions que vivim, els drets que se’ns vulneren i de la necessitat d’unir-nos per reivindicar-los. I és en aquesta segona part de la definició on trobem tota la significació del concepte i potencialitat transformadora. Si no revindiquem la paraula en la seva totalitat, estem acceptant que s’elimini la càrrega política i que simplement se li mantingui una pàtina reivindicativa de la feminitat, no del feminisme, que no és gens perillosa pel masclisme estructural. I, quina operació hi ha darrere d’això? Molt senzill, des de l’economia de mercat i el sistema cultural hegemònic es copta la paraula, es buida del seu contingut polític transformador i es retorna empaquetada de rosa i llesta per ser utilitzada en tot reclam publicitari adreçat a les dones. D’aquesta manera, s’assegura que no hi quedi cap possibilitat de fer perillar privilegis forjats amb segles de patriarcat.

Però què és ben bé la sororitat? Segurament haureu vist en moltes pel·lícules i sèries americanes les famoses germandats o “sororities” universitàries on grups grans de noies conviuen en una casa preciosa mentre cursen els seus estudis. En molts casos han de passar una prova per accedir a aquest club selecte, sovint amb noms grecs, les “alpha”, les “pi beta”, etc. Seria un error confondre la sororitat amb aquest tipus d’aliances entre dones, per diversos motius. Malgrat en els seus anuncis per captar noves membres del grup s’hi anuncien com a espais on trobar amistats femenines de per vida, on empoderar-se i donar-se suport per ascendir socialment, en cap cas són espais feministes. En realitat, són grups extremadament jeràrquics amb rols claríssims de poder que queden lluny de l’horitzontalitat proposada pels feminismes. A més a més, són espais molt poc diversos, on hi conviuen majoritàriament noies blanques, de classe mitjana alta i amb un ideal de bellesa molt específic i concret. Tota la diversitat que s’hi troba és entre les qui són de lletres i les de ciències. En els seus anuncis, la diversitat es camufla en aquests petits gustos divergents. Això invisibilitza les desigualtats de poder entre les mateixes dones per motius de classe, perfil ètnic, orientació sexual o origen i com això impacta en les opcions de futur i de vida de cadascuna d’elles.

Quan parlem de sororitat no fem referència a aquests clubs ianquis. Tampoc a qualsevol estructura o grup que pugui ser equivalent a casa nostra com poden ser grups de costura, de criança o d’amigues de l’institut. Perquè la sororitat no només és aliança de dones sinó, com diu Marcela Lagarde, un pacte de dones des de la mateixa diversitat per empoderar-nos com a individus i alhora crear xarxes de suport per revertir les injustícies que patim de forma col·lectiva. I això, efectivament, pot passar en un grup de costura, de criança o d’amigues de l’institut, però també pot no donar-s’hi.

Per posar-ho fàcil, per parlar de sororitat (feminista) seria important que es complissin els següents punts. En primer lloc, cal que existeixi suport entre dones, incorporant totes les diversitats del terme, deixant enrere el fals imaginari de competició per guanyar-nos el favor dels homes i que les pel·lícules han reforçat al llarg del temps. Sororitat vol dir que construïm una aliança i amistat profunda entre nosaltres donant pas a la cooperació com a forma de relacionar-nos. La sororitat són relacions positives entre les dones, encara que divergim en molts aspectes.

En segon lloc, aquesta aliança neix de la presa de consciència individual i col·lectiva que patim una opressió comuna i històrica. És l’entesa des del reconeixement que vivim la mateixa discriminació diària pel sol fet de ser dones. Alhora, la certesa que aquesta mateixa discriminació la patim de forma diferent segons el nostre origen, classe social, color de pell, religió, orientació sexual, diversitat dels nostres cossos, etc.; i, que aquesta vivència diferent no ens allunya sinó que ens alia per recolzar-nos entre nosaltres i sortir-nos-en juntes. No només prenem consciència de les discriminacions, sinó que treballem juntes per revertir-les, i això passa per la reivindicació dels nostres drets, que no és altra cosa que la lluita feminista.
Si lluitem per transformar les relacions de poder injustes és evident que la sororitat només succeirà d’espais horitzontals, sense quotes d’entrada ni jerarquies, on totes hi tinguem el mateix poder.

Tanmateix, en debats i formacions feministes ens adonem que la definició teòrica és fàcilment comprensible, però que la dificultat sorgeix en pensar espais reals on es doni aquesta sororitat. El sentiment de no saber per on començar pot respondre a diversos factors. Per una banda, l’atomització de les nostres societats i la gradual pèrdua de vida comunitària i veïnal que dificulten que teixim aquestes aliances, que haurien de ser bastant naturals, en el nostre entorn immediat. Per altra banda, la creença massa generalitzada que no podem canviar les coses limita la nostra capacitat d’acció feminista. L’apatia i desafecció ens impedeixen pensar que som capaces d’actuar per canviar allò que no ens funciona i convèncer-nos que la força la tenim quan ens unim. La sororitat pot néixer entre un grup de mares a la sortida de l’escola, de companyes de l’institut o la feina, o de dones del casal d’àvies. Només cal trobar-se, cuidar-se, parlar, descobrir aquelles situacions que ens fan viure la discriminació des d’allò quotidià i atrevir-nos a actuar per posar-hi remei. Potser aquest últim punt és el més difícil, però es pot començar per accions senzilles com escriure una carta per enviar al consistori municipal, fent una acció a la plaça o penjant uns vídeos a les xarxes socials.

En un altre moment podem parlar de com dur a terme accions reivindicatives més creatives que les anteriors, que tinguin impacte i que s’enfoquin de forma estratègica a la garantia de drets. Per començar, però, seria suficient en trobar-nos, unir-nos, cuidar-nos i actuar conjuntament amb l’objectiu que totes puguem viure millor.

Aquest article forma part de la col·laboració amb el diari digital Catalunya Plural i Pikara Magazine