hola@obliques.cat

3 preguntes a fer-nos per saber si els projectes de la meva organització són assistencialistes

Les organitzacions tenim una actualització pendent. Cal que ho assumim i ens arremanguem per dur a terme els canvis necessaris perquè els nostres projectes i campanyes siguin realment transformadors. Sí, ja sabem que tothom ens omplim la boca amb paraules boniques com “empoderament”, “agència”, “impacte social”, “sostenibilitat”…però realment estem impulsant-ho?

Sabem que l’emergència social i el propi sistema de finançament de les organitzacions limita els canvis organitzacionals profunds, el desenvolupament de projectes i campanyes a llarg termini i l’impuls de campanyes d’incidència política. Però tot i així, creiem que és responsabilitat nostra fer tots aquells canvis que sí que estan a les nostres mans. Per començar, creiem que podríem impulsar un canvi de xip a totes les organitzacions que impactarà en com definim els nostres projectes i campanyes.

Per posar-ho fàcil, ens centrarem en 3 petites preguntes que cal fer-nos per tal que el projecte sigui realment transformador i s’allunyi de l’assistencialisme.

  1. Deixarem de preguntar-nos “A quina necessitat responem?” i passarem a preguntar-nos “Quin dret humà s’està vulnerant i hem de garantir?”
  2. Ja no pensarem en “Qui són les persones beneficiàries del projecte?” sinó que treballarem colze a colze amb les persones titulars del dret que s’està vulnerant. És a dir, ens preguntarem “A qui se li està vulnerant el dret i per tant, ha de liderar la defensa del dret?”
  3. Finalment, evitarem afegir-hi la quota de gènere preguntant-nos “Quin rol tenen les dones en el projecte?”, sinó que analitzarem de forma transversal “Quin paper hi juguen les relacions de poder en la vulneració i garantia del dret?”

Sembla senzill oi? Tanmateix, fer-se les preguntes correctes té un gran impacte en el tipus d’actuació que durem a terme i en l’impacte que tindrem, sobretot en relació al grau d’empoderament de les persones implicades en la campanya i en la millora real de les condicions de vida de la societat de forma sostinguda en el temps.