No podem esperar 135,6 anys per acabar amb les desigualtats de gènere

Elom Musk, l’home més ric del món i fundador d’Space X, assegura que el 2050 haurà enviat un milió de persones a Mart. El titular és distòpic en si mateix. Ho pot ser més si tenim en compte que quan això passés encara faltarien 106 anys perquè s’erradiquéssin les desigualtats de gènere. Ho preveu així el Fòrum Econòmic Mundial, en el seu informe anual de 2021, que estima que es necessitaran 135,6 anys per eliminar les desigualtats de gènere. 135,6 anys. 

No cal ser molt atrevida per afirmar que en aquesta expedició a Mart hi anirien senyors blancs i rics perquè la pobresa, les desigualtats i l’emergència climàtica tenen gènere. Hi ha dades que afirmen aquesta evidència com són les de l’informe “Les desigualtats maten” d’Oxfam on es visibilitza que la riquesa dels 10 homes més rics s’ha duplicat mentre que el ingresos del 99% de la població s’han deteriorat; o que 252 homes posseeixen (de forma conjunta) més riquesa que els mil milions de dones i nenes d’Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib. En dades de Nacions Unides es confirma que les dones realitzen el 66% del treball al món i produeixen el 50% dels aliments però només reben un 10% dels ingressos i posseeixen l’1% de la propietat; o que les dones assumeixen entre 2 i 10 cops més de treball de cures no remunerats que els homes. 

Pel que fa emergència climàtica la situació no és massa diferent. Segons un informe de l’Institut de la dona del Ministeri d’Igualtat del govern espanyol, el 80% de les persones refugiades climàtiques són dones i són majoria entre la població més pobre i vulnerable, per la qual cosa, tenen més risc de patir les conseqüències de l’emergència climàtica. És més, davant desastres naturals les desigualtats de gènere són un agreujant tenint les dones i infants 14 vegades més de probabilitat de morir que els homes adults o sabent que en inundacions moren 4 vegades més dones que homes. 

Un cop més cal tornar a recordar el que el moviment ecofeminista porta anys advertint: vivim en un món insostenible on les desigualtats i les injustícies són globals i tot allò que fem en un racó de planeta té conseqüències abismals a l’altra punta de món. El panorama és desolador, per això només ens queda allò que podem disputar a nivell col·lectiu. Som de la utopia de la Federicci quan situa l’esperança en la capacitat de la societat per repensar les formes comunitàries de vida o de la Yayo Herrero quan explica (en el seu últim llibre de Los 5 elementos que és una meravella) que “lo mejor sale cuando el espacio común te obliga a sacarlo”. Som de la utopia de crear realitats que no deixin lloc a imaginar solucions distòpiques com les de l’Space X. Realitats que es construeixin a partir del repartiment de la riquesa i el poder, d’alternatives comunitàries que garanteixin a tothom la seguretat humana (una llar, alimentació saludable, salut, qualitat ambiental, etc) i que ens facin avançar cap a models de justícia que impliquin reconeixement i reparació de les injustícies recordant que les desigualtats són globals i estan interconnectades. 

El 8 de març reivindiquem justícia de gènere, però aquesta no pot existir sense justícia econòmica, justícia racial o justícia climàtica. D’això és del què parlem les quan parlem de justícia global. I no ens hem de plantejar si es pot fer o no, si no que cal tenir clar que cal fer-ho. Les vulneracions de drets de les dones i col·lectius vulnerabilitzats són vulneracions de drets fonamentals. Així doncs la igualtat de gènere és una obligació que tenen els estats, les empreses i també les organitzacions.

El 8 de març reivindiquem justícia de gènere, però aquesta no pot existir sense justícia econòmica, justícia racial o justícia climàtica. D’això parlem les entitats de Lafede.cat quan parlem de justícia global. I no ens hem de plantejar si es pot fer o no, sinó que cal tenir clar que cal fer-ho. Les vulneracions de drets de les dones i col·lectius vulnerabilitzats són vulneracions de drets fonamentals. Així doncs la igualtat de gènere és una obligació que tenen els estats (i també les empreses).

Com a entitats no quedem exemptes de deures davant les urgències globals i per descomptat, no podem conformar-nos amb que siguin 135,6 anys els que calgui per erradicar les desigualtats de gènere. Per fer-ho, és vital plantejar-nos com estem contribuint a la justícia global i en crear un sistema més equitatiu en tots els sentits. Preguntant-nos si les estratègies, aliances i accions que posem en marxa van a favor de l’equitat de gènere i reivindiquen futurs habitables per totes. El punt de partida ha de ser com ens articulem en xarxes per aconseguir combatre les desigualtats estructurals. Com a entitats serem transformadores en la mesura que deixem de treball “per a“ i treballem “amb”. Per fer-ho, necessitem eliminar qualsevol rastre de caritat i que l’objectiu principal de la nostra tasca sigui l’empoderament individual i col·lectiu.

Per altra banda, també es requereix una mirada qüestionadora de les nostres organitzacions de cara endins per construir-nos com a espais on aquestes realitats feministes i habitables que volem veure al món ja siguin palpables. Continuen existint massa organitzacions que advoquen per la lluita feminista i tenen més homes que dones en els espais de decisió, projectes governats per estructures jeràrquiques o decisions preses entre passadissos en lloc d’assemblees. Encara tenim un ampli ventall d’organitzacions liderades per persones blanques que reprodueixen pràctiques racistes i discriminadores. Seguim tenint projectes on és sagrat fer rondes emocionals, però les persones que en formen part tenen problemes per conciliar les diferents dimensions de la seva vida. Acabar amb aquestes contradiccions és una urgència del món associatiu. A Lafede.cat encara tenim camí per recórrer i molts reptes a afrontar però estem cuinant espais com els del Sembrant Cures o el Protocol de violències sexuals per fer-hi front. Només si som capaces d’articular-nos des d’estructures equitatives i justes podrem incidir de manera feminista en el nostre entorn per reivindicar un canvi global.

No podem esperar 135,6 anys a que s’acabin les desigualtats de gènere. Per això cal que les organitzacions de justícia global ens alineem amb les agendes del moviment feminista. L’objectiu final no és que dins dels coets de l’Elon Musk hi hagi paritat de gènere i interracial; l’objectiu és crear un futur on no hi hagi lloc per iniciatives com Space X, sinó per propostes i experiències feministes, emancipadores i que facin realitat futurs esperançadors i vivibles per a totes.

Adaptat de l’article d’opinió publicat per Júlia Granell Barberà el 8 de març de 2022. Podeu llegir l’article sencer a:  https://xarxanet.org/opinio/no-podem-esperar-1356-anys